L'oblit no es més que la caiguda en coma d'un record, i aquests records potser un dia desperten, o potser no. Però, en el cas que no, igual que mai una mort es del tot roïna, mai una mort es del tot benèvola, i tant es troba a faltar a l'amic com a l'enemic.
En tot cas, de l'experiència mai no es pot fugir, i si bé es vol intentar arribar a la cima intransitable del complet benestar, hi ha que tindre en compte que les sabates es van a desgastar, i que quan més a prop s'estigui d'eixa cúspide, més cansat es va a estar.
Es massa esforç per a mai no arribar a la meta anhelada.
Moralitat: no mereix la pena sofrir per viure somiant. Es sa somiar objectius mitjanament possibles, però passar tota una vida perseguint al vent i intentant tocar els núvols es una pèrdua de temps.
No és conformar-se, es ser mínimament realista.
Sigues feliç, però sigues feliç sobretot amb el que tens. De vegades buscant una felicitat total que segurament mai no arribi ens perdem moltes felicitats caduques, que encara sent caduques, són felicitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario